Andratx
Andratx té una extensió de 82,55 km2 i una altitud mitjana de 101 metres. Limita amb Estellencs al nord-est i amb Calviá, a l'est; mentre que la resta limita amb el mar. La distància a Palma és de 27 quilòmetres. El terme està situat en la part més occidental de Mallorca, en l'extrem sud-oest de la serra de Tramuntana.
És un municipi costaner, amb petites cales, grans penya-segats i quatre illots, dels quals destaca l'Illa Dragonera, declarada Parc Natural en 1995.
Els més d'11.000 habitants del municipi es reparteixen en sis nuclis de població. A l'interior, s'assenten els pobles d'Andratx, s'Arracó i Sa Coma; en la costa, es localitzen el Port d'Andratx, Sant Elm i Camp de Mar.
La informació sobre els primers pobladors d'Andratx és poc coneguda, a causa de la falta d'excavacions sistemàtiques, encara que l'ocupació de diferents coves en l'Edat del Bronze està constatada. De la cultura pretalayótica, apareixen les famoses navetes, les úniques restes de les quals oposats estan en Ses Basses. Al voltant dels anys 1300 -1000 abans de Crist queden encara grans construccions com el Talayot de Biniorella, el de Son Fortuny i el d'és Castellàs en s'Arracó.
En 1.229 les tropes dirigides per Jaime I van conquistar l'illa i com a conseqüència el bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, es va convertir en el primer senyor cristià dels territoris d'Andratx, Calvià, Puigpunyent, Estellencs, Marratxí, Pla de Sant Jordi i la parròquia de Santa Creu de Palma.
L'any 1.248 apareix institucionalitzada la parròquia de Sta. María d'Andratx.
Al segle XV, van arribar les primeres incursions corsaries que van provocar la projecció, en el 1406, de la fortificació del poble, però que mai es va arribar a finalitzar.
Al segle XIX es produeix una expansió del poble, amb una modernització de la vida econòmica i industrial, amb fàbriques de sabons i de fusta, arribant a existir fins a 16 fàbriques de sabó i diverses de fusta. Però a la fi de segle, amb el declivi industrial el municipi va caure en recessió i va sofrir un procés de migració molt forta. L'emigració andritxola cap a Cuba, o dels arraconers cap a França, va caracteritzar les últimes dècades del segle XIX i principis del XX.
A partir de la segona meitat del segle XX arriba la riquesa al municipi gràcies al turisme, la construcció i el sector serveis. Destaca el creixement del nucli residencial del Port, el naixement d'un ampli centre residencial a Camp de Mar i en Sant Elm i la unificació de Sa Coma amb el poble, convertint-se aquesta en una barriada. Actualment els andritxoles es dediquen al turisme, la construcció i els serveis.
D'interès
El Port d'Andratx té un encant especial. Bona oferta de restaurants en primera línia, especialitzats és pescat.
Parròquia de Sta. María d'Andratx
Talaiot de Biniorella
Sant Telm
L'illa de Sa Dragonera
Centre d'Art contemporani
ENLLAÇ ANDRATX
http://www.andratx.net/andratxPortal/p_2_home.jsp
ENLLAÇ CENTRE D’ART
http://www.ccandratx.com/